sonido de la xarla en la casa de la soli

aquí se puede escuchar el programa de radio que gravo un compa de Radio Lila http://www.soslaciana.org/luchas-contra-el-megaproyecto-eolico-de-las-transnacionales-en-oaxaca/

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

Fotos de las charlas de Carlos Beas portavoz de Ucizoni

CHarla en Can Batlló

CanBatllo

Casa del la Soli

CasaSoli1

CasaSoli2

Universidad de Barcelona

ub

Publicado en Crónicas desde Barcelona | Deja un comentario

EMPRESAS ESPAÑOLAS USAN PISTOLEROS PARA IMPONER MEGAPROYECTO EÓLICO // 24 DE MAYO DEL 2013

— COMUNICADO DE PRENSA —

Hombres armados intentaron asesinar a Celestino Bartolo Terán y secuestrar a su hija, Sara Bartolo, así como a María del Carmen Sánchez Martínez, los tres integrantes de la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco (APPJ) que se opone a la construcción en Juchitán, Oaxaca, del parque eólico Bii-Hioxo por parte de la empresa Gas Natural-Fenosa (GNF) la cual opera con financiamiento del banco catalán La Caixa.
Al denunciar lo anterior, la APPJ y la Asamblea de Pueblos Indígenas del Istmo en Defensa de la Tierra y el Territorio (APIIDTT), informaron que a raíz de que el sábado 18 de mayo se bloqueara el acceso al sitio de la citada construcción por el lado del camino que va a Unión Hidalgo, GNF apostó “a más de una decena de pistoleros que actúan como ‘guardias blancas’ en los terrenos donde se realizan los trabajos”, y que el domingo 19, esos individuos, “que se encontraban al interior de una camioneta blanca suburban propiedad de la empresa Gas Natural Fenosa” agredieron a balazos a Celestino Bartolo Terán, quien logró huir a caballo. Las organizaciones denunciamos que el lunes 20, alrededor de las 14.30 horas, Sara Bartolo, quien participa en el campamento de la APPJ que bloquea el paso de los empleados de GNF en Juchitán por el lado de Playa Vicente, recibió una llamada de presuntos sicarios en la que le indicaron que tenían en su poder a su amiga Carmen y le exigían que levantaran el campamento y se entregaran ella y Carlos Sánchez, del equipo de Radio Totopo, o de lo contrario no volvería a ver a su amiga. La APPJ y la APIIDTT indicaron que Celestino Bartolo es un indígena zapoteca, quien desde el año 2007 está en la lucha contra Unión Fenosa. En 2009 después de denuncias y movilizaciones, él y otros campesinos binnizá lograron la anulación de los contratos con la empresa.
Sin embargo, ahora GNF no está respetando las tierras de sus compañeros y “pretende apropiarse de terrenos comunales usando un grupo de sicarios encabezados por Francisco López Chente”, alias Chicu chente. Las empresas españolas GNF y PRENEAL fueron denunciadas este 20 de Mayo ante el Relator Especial para Pueblos Indigenas del Alto Comisionado de Derechos Humanos de las NNUU, Doctor James Anaya, por el uso de la violencia que se vive en el Istmo de Tehuantepec, al imponernos estos megaproyectos eólicos sin respetar nuestros derechos como pueblos. La Unión de Comunidades Indígenas de la Zona Norte del Istmo (UCIZONI) denunció el día de ayer en una conferencia realizada en la Universidad de Barcelona, que el cuestionado proyecto del parque eólico Bii Hioxo que intenta realizar la empresa Gas Natural Unión Fenosa cuenta con una importante inversión del grupo financiero catalán La Caixa y que por ello esta empresa es en parte responsable de los ataques gansteriles que sufren indígenas zapotecas que defienden sus tierras.

Atentamente PCI-UCIZONI Seguir leyendo

Publicado en Textos, Uncategorized | Deja un comentario

Represión en el Istimo de Tehuantepec

http://www.youtube.com/watch?v=UkK84AfbXb4

Publicado en Video | Deja un comentario

Represión contra indígenas en Oaxaca, 2013

entrevista del equipo de 15mTV de Barcelona con Carlos Beas miembro de UCIZONI

Vídeo | Publicado el por | Deja un comentario

programa de xerrades i projeccions aquesta setmana

Energia bruta: invasió territorial de les corporacions energètiques

Dijous 23 de maig
18.30h aula 213 Facultat d’antropologia (c/ Montalegre 6) UB Raval

Es presentaran i connectaran diferents conflictes provocats pels interessos de les transnacionals de l’energia.
Amb els casos del parc eòlic de l’Istme de Tehuantepec, la hidroelèctrica del Quimbo a Colòmbia, i l’amenaça del fracking a Catalunya.

Amb:

Jesús Carrión, de l’ODG (Observatori del Deute en la Globalització)
Carlos Beas, representant de la UCIZONI (Unión de Comunidades Indígenas del Istmo de Tehuantepec)
Llorenç Planagumà, membre de la PAF (Plataforma Aturem el Fracking)
Miller Dussan, representant d’ASOQUIMBO

Convoquen: Campaña Fuera Eòlicas del Itsmo, Coordinació pels Drets dels Pobles Indígenes, Plataforma de Seguiment de les Indústries Extractives, Observatorio ADPI, Observatori del Deute i la Globalització

Altres actes:

* divendres, 24 de maig: “Lluites contra el megaprojecte eòlic de transnacionals a Oaxaca” amb Carlos Beas (UCIZONI) i la projecció del documental “Somos Viento”; a les 19h a Can Batlló (C/Constitució, 19 Plaça de Sants)

* dissabte, 25 de maig: “Lluites contra el megaprojecte eòlic de transnacionals a Oaxaca” amb Carlos Beas (UCIZONI) i la projecció del documental “Somos Viento”; a les 19h a la Casa de la Solidaritat (C/Vistalegre, 15 Liceu/Drassanes/Sant Antoni)

Publicado en Convocatorias | Deja un comentario

COMUNICADO URGENTE

Istmo de Tehuantepec, 20 de Mayo de 2013

Intentan asesinar a campesino juchiteco, miembro de la resistencia contra el parque eólico BII HIOXO de UNION FENOSA GAS NATURAL en Juchitán.

El día de ayer, alrededor de las 11 horas, cuando el compañero Celestino Bartolo Terán se encontraba pastoreando su ganado, cerca de los terrenos donde la empresa UNION FENOSA- Gas Natural pretende establecer el parque Eólico Bii-Hioxo, fue agredido a balazos por unos individuos que se encontraban a bordo de una camioneta blanca tipo suburban. Afortunadamente el compañero logro ponerse a salvo al montar su caballo e internarse en el monte.

El compañero es un campesino indígena binniza, quien desde el año 2007 está en la lucha contra Unión Fenosa. En 2009 después de denuncias y movilizaciones, él y otros campesinos binniza logramos la anulación de los contratos con la empresa. Sin embargo, ahora UNION FENOSA- GAS NATURAL no está respetando las tierras de los compañeros y pretenden apropiarse de terrenos comunales de Juchitán en complicidad con los coceistas Mariano López Santana, Alberto Reyna Figueroa, Héctor Sánchez y los priistas Porfirio Montero Fuentes y Daniel Gurrión Matías, quienes controlan un grupo de sicarios encabezados por Chicu chente.

RESPONSABILIZAMOS

A la empresa española Unión Fenosa Gas Natural, al gobierno de Gabino Cué Monteagudo y al Gobierno Federal de la violencia y conflictividad que se vive en el Istmo de Tehuantepec, al imponernos este megaproyecto eólico sin respetar nuestros derechos como pueblos indígenas.

De la seguridad integridad física, moral y sicológica de nuestro compañero CELESTINO BARTOLO TERAN Y DE TODOS LOS QUE ESTAMOS ORGANIZADOS Y EN LA RESISTENCIA CONTRA ESTE MEGAPROYECTO EOLICO DE MUERTE.

EXIGIMOS:

Al gobierno de Gabino Cué Monteagudo y al gobierno federal el respeto irrestricto al derecho de los pueblos indígenas a la consulta, al consentimiento previo, libre e informado y la cancelación inmediata del Megaproyecto eólico del Istmo de Tehuantepec, en especial del proyecto de UNIÓN FENOSA Bii Hioxo en tierras comunales de Juchitán de Zaragoza.

ASAMBLEA POPULAR DEL PUEBLO JUCHITECO. ASAMBLEA COMUNITARIA DE ÁLVARO OBREGÓN. ASAMBLEA COMUNITARIA DE SAN DIONISIO DEL MAR. ASAMBLEA COMUNITARIA DE SAN MATEO DEL MAR. ASAMBLEA COMUNITARIA DE SAN FRANCISCO DEL MAR. ASAMBLEA COMUNITARIA DE UNIÓN HIDALGO.

Publicado en Uncategorized | Deja un comentario

ASAMBLEA POPULAR DEL PUEBLO JUCHITECO

Juchitán de Zaragoza, Istmo de Tehuantepec, México a 20 de mayo de 2013.

COMUNICADO DE PRENSA

A raíz de los acontecimientos del pasado sábado 18 de mayo en los terrenos comunales donde las empresas avanzan en la construcción del Parque Eólico Bi Yooxho’ , la empresa Gas Natural Fenosa ha apostado a más de una decena de pistoleros que actúan como ‘guardias blancas’ en los terrenos donde se realizan los trabajos, en los parajes denominados Guelabe’ñe’ y Guigu Dxita; en esta zona, camino a Chigueeze, el día de ayer, alrededor de la una de la tarde dos compañeros campesinos participantes en esta Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco, cerca de sus tierras de labor, fueron agredidos a balazos por individuos no identificados que se encontraban al interior de una camioneta blanca suburban propiedad de la empresa Gas Natural Fenosa. Los integrantes de la APPJ, iban a caballo por lo que pudieron salir de la zona poniéndose a salvo del ataque a balazos propiciado por los sicarios contratados por Gas Fenosa.

Los campamentistas responsabilizamos al neoterrateniente, Francisco López Chente “Chicu Chente”, quien con títulos de propiedad privada ilegales ha contratado con la empresa más de docientas hectáreas de tierras comunales de Gueela Be’Ñe’ y Guigu’ Dxita’, ahora se presenta como principal jefe de los pistoleros que desde hoy resguardan los terrenos donde aceleradamente y por tres turnos, trabajan las empresas eólicas.

Después de la expulsión de los trabajadores de la empresa de los terrenos comunales donde se construye el parque, el pasado sábado, los esquiroles y guardias blancas de la empresa resguardan desde hoy los principales accesos , mientras tanto, una veintena de vehículos de la empresa y camiones de volteo y revolvedoras, transitan intensamente en la carrettera de Juchitán a Unión Hidalgo que fuera bloqueada por integrantes de las distintas asambleas comunitarias de la región, contrarias a la invasión y el despojo que las empresas eólicas promueven en los terrenos comunales de esta zona.

Hoy las agresiones contra los campamentistas y miembros de la APPJ se han intensificado, hace una hora, alrededor de las 14:30 horas, se recibió una llamada telefónica contestada por la compañera Sara, al teléfono, los sicarios le llamaban para pedirle que “entregara a Carlos Sánchez” ya que los tenían identificados a él y a la compañera Sara amenazando de que si no se entregaran y levantaran el campamento iban a llevárselas, obligando a Carmen a llamar a la compañera Sara a quien le dijeron “aquí tenemos a tu amiga y si no te entregas y levantan el campamento no la volveras a ver”, la compañera Carmen, era sujetada por el brazo por uno de los guardias blancas de la empresa, en la esquina de las calles Calvario y Efraín R Gómez, cerca de la clínica Santa Catalina; en un repentino forcejeo con los sujetos, Carmen pudo zafarse del brazo de quienes la mantenían sujeta, corriendo a abordar una mototaxi desde donde se comunicó nuevamente con Sara diciendo: ‘ Sara la tandé’ naa, nandacabe naa guni’ Carmen ne Sara, biaxhabe lu naa ca ni naaze laabe que ne bixhooñebe, nandacabe laabe de ra ucuabe ti moto, bedane laabe rari’ tr. “Sara vengan a liberarme me están persiguiendo” Sara informaba que Carmen se había escapado de sus captores y se dirigía ya al campamento en una mototaxi mientras se había preparado un grupo que iba ya al rescata de la compañera Carmen.

Los campamentistas de la Séptima Sección de Juchitán se encuentran en situación de Alerta Máxima, en el campamento se preparan alimentos y garrotes para evitar cualquier posible arremetida de los sicarios contra este pequeño y rústico asentamiento a borde del crucero a Playa Vicente, también conocido como la Barricada de la Séptima.

Los integrantes de la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco, responsabilizamos a la empresa Gas Fenosa, a las filiales del sindicato de la CTM de las agresiones que se están realizando de manera directa y violenta en contra de las compañeras y compañeros integrantes de la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco. Ante la imposición ilegal del megaproyecto eólico Bi Yooxho’, anunciamos y advertimos a los empresarios involucrados en este atropello a nuestros derechos en tanto pueblo y comunidad indígena binnizá, que en caso de continuar con sus actividades ilegales en nuestras tierras comunales la Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco emprenderá acciones más DETERMINANTES, en el ejercicio de nuestros derechos constitucionales, a fin de evitar esta nueva invasión y despojo de nuestras tierras comunales de Juchitán.

Fraternalmente

La tierra, el mar y el viento no se venden, se aman y se defienden!!

Asamblea Popular del Pueblo Juchiteco.

Publicado en Textos | Deja un comentario

El Istmo se encuentra al Sur del estado de Oaxaca, en la costa del Pacífico. La región está viviendo horas muy difíciles.

Empresas multinacionales quieren, con la complicidad activa del gobierno transformar todo el Istmo en un parque eólico, que sería el másgrandedel continente americano. Todo esto para vender energía “limpia” y barata otras empresas multinacionales como Coca-Cola o Wall-Mart.

La mayor parte de estas empresas vienen del Estado Español :GAMESA,ENDESA, DEMEX, UNION FENOSA, PRENEAL, IBERDROLA, GAS NATURAL y MAREÑA RENOVABLES. 800 eólicos están en funcionamiento en el territorio de La Venta y Unión Hidalgo, y el proyecto global es de 5000.

Ya tod@s l@s campesin@s del Istmo ven los efectos : daños ecológicos irreversibles, despojo territorial, contratos leoninos y engañosos, corrupción de los presidentes municipales y represión contra los opositores. Nunca se ha consultado a las comunidades sobre estos los proyectos, y el único estudio de impacto ambiental, realizado en 2004 en La Venta, nunca fue publicado.

Si el proyecto eólico global se realiza como pretenden , significará la desaparición de las comunidades indígenas y de su forma de vida, de su relación con el territorio, con el agua, con el aire. Significaría que toda una región de tierras comunales, se transformaría en un polígono industrial gigantesco. Significaría una victoria más de la metrópolis capitalista contra el mundo. Los pueblos indígenas ya están en pie de lucha contra estos proyectos, y por ahora han conseguido impedir que comiencen las obras. Pero la represión va en aumento y ahora nos llaman a la solidaridad activa.

Por eso desde Barcelona hemos retomado una campaña de apoyo a la lucha por la defensa del territorio del Istmo y de denuncia a las empresas que están detrás de este proyecto, muchas de ellas con sedes en esta ciudad.

Os invitamos a sumaros!

Publicado en Textos | Deja un comentario

ENDESA; NEGOCIS, ESPOLI I REPRESSIÓ A COLÒMBIA

El desallotjament violent d’un campament de protesta contra un megaprojecte hidroelèctric a Colòmbia estén les protestes contra la multinacional Endesa arreu del món.

Arnau Carné
Observatori Internacional de Pau (IPO)

Endesa té un llarg expedient d’irregularitats i d’impactes socials i mediambientals negatius a Amèrica Llatina. Des dels territoris del poble maputxe a Xile fins a les terres de comunitats camperoles de Colòmbia. Els seus directius, històricament vinculats a l’èlit econòmica i política del franquisme i de la “democràcia”, s’han servit de les polítiques neoliberals que han desmantellat les empreses públiques europees i llatinoamericanes per beneficiar un conjunt de conglomerats empresarials. I quan no en tenen prou amb els procediments administratius, davant la resistència de les comunitats afectades, no dubten en utilitzar la violència de la força pública i privada.

EL QUIMBO, UN MEGAPROJECTE HIDROELÈCTRIC CONVERTIT EN UN POLS ENTRE EL PODER EMPRESARIAL I LA RESISTÈNCIA POPULAR

El 3 de març de 2012 Emgesa, l’empresa que representa els interessos de la multinacional espanyola Endesa a Colòmbia, en consorci amb l’empresa municipal elèctrica de Bogotà (EEB), començava la desviació del riu Magdalena per la construcció del què serà una de les preses més grans d’Amèrica Llatina al departament del Huila, a Colòmbia.

Aquesta presa forma part del megaprojecte hidroelèctric conegut amb el nom d’El Quimbo, i suposarà la inundació d’unes 9.000 hectàrees, gran part de les quals formen part de la Reserva Forestal Protectora de l’Amazonia i del Massís Colombià, una regió rica en biodiversitat i jaciments arqueològics, provocant el desplaçament forçat d’uns dos mil habitants, majoritàriament vinculats a la producció comunitària agropecuària, posant en perill la sobirania alimentària de la regió.

El Quimbo ha sigut i és un projecte polèmic per la seva evolució administrativa, i és que si en un primer moment fou denegat pel Ministeri de Medi Ambient a l’any 1997 perquè “cap de les alternatives presentades en el diagnòstic ambiental era viable”, deu anys més tard, Emgesa, a través d’informes encarregats a la Fundación Natura, organisme denunciat per promocionar l’anomenat “capitalisme verd”, aconsegueix la llicència ambiental, i gràcies als moviments del govern d’Uribe Vélez, el 2008 els territoris necessaris per la construcció de la presa es declaren “béns d’utilitat pública i d’interès social” en benefici de l’empresa, ignorant les objeccions de les camperoles, petites propietàries, ONG, professionals del medi ambient i les mateixes administracions locals. A partir d’aquí es van interposant un seguit de denúncies i demandes que ordenen paralitzar l’adquisició de terrenys i les obres d’Emgesa per emprendre taules de diàleg.

Davant dels incompliments del mateix Ministeri del Medi Ambient i d’Emgesa, que inicia l’adquisició de terrenys i les obres abans d’obtenir la llicència definitiva, el 5 de juny de 2011 Asoquimbo, l’associació d’afectades per la presa d’El Quimbo, fa una crida a la desobediència civil i a la mobilització permanent per la cancel·lació del projecte i el restabliment dels drets i de l’activitat productiva de totes les comunitats afectades.

Gràcies a les primeres protestes s’aconsegueix que el Ministeri de Medi Ambient declari la

suspensió immediata de les obres. Però finalment, el 12 de setembre el govern dóna permís a l’empresa per reiniciar l’activitat amb les polèmiques declaracions del viceministre de Medi Ambient Carlos Castaño: “les mesures preventives seran derogades en el menor temps possible degut a que no es pot afectar la confiança inversionista ni la imatge corporativa de les transnacionals locomotores del desenvolupament i el progrés del Huila”.

Les protestes segueixen fins que arriben al punt culminant d’establir un campament de resistència a la “vereda Domingo Arias”, a la vora del riu Magdalena, davant de les obres d’Emgesa, el 3 de gener de 2012.

El campament, convertit en símbol contra el megaprojecte d’El Quimbo, és desallotjat per la policia antidisturbis de Colòmbia, coneguda amb el nom d’ESMAD, el 14 de febrer. Asoquimbo denuncia que el desallotjament es produeix amb un alt nivell de violència desproporcionada, utilitzant-se gasos lacrimògens i granades atordidores, i impedint l’entrada de membres d’aquesta associació, periodistes locals i defensores internacionals de Drets Humans a la zona del campament. Tot i així, es van poder captar algunes imatges del desallotjament que van circular a través d’internet i que en mostren els fets amb claredat, com un vídeo titulat “¡El vídeo que el gobierno colombiano no quiere que veamos!”, realitzat pel periodista Bladimir Sánchez, qui fou detingut, alliberat i posteriorment desplaçat a causa d’amenaces rebudes.

ACOMPANYANT EL PROCÉS DE RESISTÈNCIA D’ASOQUIMBO

L’Observatori Internacional de Pau (IPO), organització d’acompanyament internacional a Colòmbia amb nucli a Catalunya, ha estat acompanyant a Asoquimbo en les últimes mobilitzacions de protesta. I aquest és el seu relat dels fets:

“Vam arribar a la zona del Quimbo travessant totes les noves infraestructures que està construint l’empresa Emgesa i per fi vam arribar a la ribera del riu Magdalena. A l’altra banda hi vam veure el campament de resistència de les pescadores de la zona. ‘Anem a la resistència’ era sinònim d’anem al campament. Vam estar allí vivint i compartint vivències. Era com una platja de petites casetes de plàstic… i a l’horitzó les obres gegantines de la hidroelèctrica, camions treballant 24 hores al dia, focus gegants de llum, excavadores, treballadores amb els seus cascos grocs, soroll… I des del cim, la seguretat privada d’Emgesa amb membres de la Policia Nacional i de l’Exèrcit observant-nos tota l’estona.

El dia anterior al desallotjament la policia va tancar els accessos al campament, no van deixar entrar ni periodistes, ni membres d’Asoquimbo, ni a nosaltres, que demanàvem passar per poder verificar el respecte dels Drets Humans per part de la força pública i privada en el desallotjament. Cada cop s’anava concentrant més gent que veia com els únics que travessaven el control eren els vehicles de l’empresa elèctrica, quan van arribar les notícies de que estaven gasejant el campament per desallotjar-lo.

Després del desallotjament vam retrobar-nos amb moltes pescadores que havíem conegut al campament, moltes d’elles sense sabates, amb les olles a les mans, que abraçaven les seves amistats i familiars entre crits multitudinaris de ‘fora la multinacional! Que visquin les camperoles de Colòmbia! Que visqui la resistència civil!’”

ELS MEGAPROJECTES; L’ESPOLI DEL SEGLE XXI

Ens trobem davant d’un megaprojecte on el govern colombià hi ha invertit 60 milions d’euros,

assegurant un ingrés fix a Emgesa per un període de 20 anys. Un any abans de l’inici de les obres es crea el Batalló Especial Energètic i Vial número 12, amb 1.200 soldats especialitzats en protegir megaprojectes, finançat en un 40% per la mateixa Emgesa, que també disposa de seguretat privada que patrulla per les seves instal·lacions.

Segons el periodista Alfredo Molano, aquesta hidroelèctrica no estaria destinada sols a proveir d’electricitat al país, sinó que serviria per exportar energia a l’Equador i al Carib. És precisament aquesta magnitud de l’obra la que contraposa els grans impactes socials i ambientals amb l’elevat volum de negoci que generarà. Segons la Comissió Mundial de Preses, els estudis científics demostren que les centrals hidroelèctriques no estan exemptes d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, i considera que els únics projectes que es poden considerar sostenibles són els que tenen una capacitat inferior als 10MW, 40 vegades menor de la que s’ha projectat per El Quimbo.

En els últims anys s’han dissenyat diversos megaprojectes regionals per integrar les zones amb recursos naturals amb les grans ciutats i els mercats. Colòmbia entra a formar part de la continuació del Pla Puebla Panamà l’any 2006 i actualment també forma part de la Iniciativa d’Integració Regional Sud-americana (IIRSA). El control dels recursos hídrics i el proveïment d’electricitat són una part important d’aquestes programes gestionats i implementats per grans multinacionals.

ENDESA; DEL RÈGIM FRANQUISTA AL CAPITAL INTERNACIONAL

Endesa es crea a l’Estat espanyol l’any 1944 com a empresa estatal. S’aprofita de la permissivitat i el tracte de privilegi del règim per obtenir concessions sobre recursos aqüífers, que encara li duren a dia d’avui i li permeten assecar els rius impunement, sent-ne un dels casos més denunciats el del riu Eume de Galícia.

Durant els anys ’80 i ’90 del segle XX es converteix en un gegant elèctric amb l’absorció d’altres companyies i entra en els plans de privatització emmarcats en la directiva de la Unió Europea. Aquests processos li permeten entrar a competir en el mercat internacional i inicia la seva expansió per Amèrica Llatina l’any 1992, després de 500 anys de l’inici de la primera colonització espanyola, adquirint participacions de les principals empreses privatitzades de generació i distribució d’energia elèctrica, convertint-se en la primera multinacional elèctrica privada a la regió, operant a Argentina, Xile, Perú, Brasil i Colòmbia.

La importància d’aquesta expansió per la multinacional ens la mostra el mateix Borja Prado, actual president d’Endesa i fill d’un senador, diplomàtic i administrador privat del Rei Juan Carlos I, qui ha declarat que l’elèctrica espanyola ha sortit reforçada de la crisi gràcies a l’aportació de les seves filials a Amèrica Llatina (Endesa va declarar uns beneficis de més de 4 mil milions d’euros a l’exercici de 2010).

Però el que Prado omet a consciència són els problemes que l’empresa ha provocat en el territori i en la societat on s’ha implantat, creant enormes danys mediambientals i socials amb les seves preses, l’abús tarifari en les comunitats més empobrides i la gestió violenta i mafiosa dels conflictes amb les afectades. Un dels episodis més denunciats fou el que envoltà la construcció de la presa de Ralco, al riu Bio Bio, afectant gran part del territori maputxe i on encara s’hi pretenen construir més preses.

Endesa, tot i que actualment està controlada per un 92% de les seves accions per l’empresa italiana Enel, és un símbol del poder econòmic de l’oligarquia espanyola. Si fem una radiografia històrica del seu personal directiu ens trobem amb la continuïtat de les fortunes del franquisme i amb l’anomenada “porta giratòria” entre el món de la política i el de l’empresa. El marquès de Suanzes,

Rodolfo Martín Villa, Manuel Pizarro, la família Entrecanales, Miquel Roca o el mateix ex- president José María Aznar en són alguns exemples.

LES PROTESTES; DES DEL CAMPAMENT DE DOMINGO ARIAS FINS EL 6 DE MARÇ A BARCELONA

Els beneficis que generarà el megaprojecte hidroelèctric sortiran del departament del Huila per anar a parar a les butxaques d’empreses amb seus a Bogotà, Madrid i Roma (EEB, Endesa i Enel). És com funciona “l’economia global”. Però les protestes contra l’espoli i l’impacte mediambiental també han sortit del Huila. Les imatges del desallotjament del campament de Domingo Arias han donat la volta al món i les manifestacions de rebuig a Emgesa s’han estès per Colòmbia i han arribat a les portes de les seus que les empreses Endesa i Enel tenen als estats espanyol i italià. És com funciona la solidaritat internacional.

A Barcelona s’ha convocat una acció de denúncia davant la seu d’Endesa del Parc de les Tres Xemeneies coincidint amb la jornada del 6 de març, dia internacional de les víctimes de crims d’Estat a Colòmbia. Enguany, la jornada està orientada a la denúncia de l’espoli de terres, després de que diferents organitzacions de defensa dels Drets Humans hagin denunciat l’anomenada “Llei de Víctimes i de Terres” del govern de Santos com un instrument més que acaba servint per garantir la impunitat dels crims d’Estat i el benefici dels grups empresarials nacionals i transnacionals.

Hem de tenir en compte que l’anomenada “contrareforma agrària de Colòmbia”, que ha suposat un espoli de terres d’uns 6 milions d’hectàrees en els últims 25 anys, on majoritàriament s’hi desenvolupen els megaprojectes i els cultius il·lícits, s’ha desenvolupant enmig del conflicte armat a través d’una aliança entre cúpules empresarials nacionals i internacionals, polítiques, militars i narcotraficants, que han deixat un saldo d’unes 50.000 persones desaparegudes en els últims 50 anys i més de cinc milions de desplaçades forçades, generant un autèntic terrorisme d’Estat.

Publicado en Textos | Deja un comentario